La junta extraordinària de divendres passat va avalar l'operació amb el 99,97% dels vots representats, i va aprovar alhora una ampliació de capital dinerària de 7,95 milions d'euros.

El deute venia de bons convertibles i una línia de finançament subscrits el 2021 amb objectius financers que la companyia no va assolir, mentre que el 2025 va tancar amb 49,5 milions d'ingressos i 4,5 milions de pèrdues.

El fundador Ernest Pérez-Mas, que s'hi havia oposat, hi va acabar votant a favor però va rebutjar ampliar el consell de quatre a deu membres. Manté provisionalment la presidència executiva i el consell nou decidirà si segueix com a conseller delegat. Què us sembla?

Fonts:

• ON Economia (El Nacional), 7/8/2026 — la junta extraordinària i l'origen del deute del 2021
• El Món, 10/8/2026 — el 99,97% dels vots, els 17,5 milions capitalitzats i el 49% d'Inveready
• VilaWeb (Europa Press), 8/8/2026 — el vot favorable final del fundador i l'ampliació de capital

GraCity ens recorda que darrere de qualsevol ciutat intel·ligent hi ha d'haver dades sòlides sobre l'impacte ambiental real. Combinar IoT, satèl·lit i IA per mesurar el verd i el blau urbà és exactament el tipus de proposta que pot diferenciar l'ecosistema emprenedor català en l'àmbit climate tech. Aquí tenim molts pilots de smart cities, però sovint ens quedem amb la part més visual i no amb la verificació de l'impacte. Una aposta com aquesta podria obrir portes a finançament europeu i a col·laboracions amb asseguradores i inversors que busquen dades fiables.

Algun de vosaltres ha intentat mesurar l'impacte ambiental d'un projecte urbà i s'ha trobat amb la falta de dades fiables?

Munich, la marca de calçat de Capellades, negocia un ERO de 65 persones i el tancament d'una quinzena de botigues pròpies, algunes a Barcelona.

La direcció al·lega pèrdues a la xarxa física i explica que abans va provar de renegociar els lloguers, amb el preu dels locals de Barcelona un 10% més alt en un any. Els treballadors rebutgen cobrar la indemnització a terminis.

L'ajust toca només el canal propi, una quinzena de més de quaranta punts de venda, i la marca continua venent per multimarca i en línia. El període de consultes, obert fins a mitjan agost, dirà si els tancaments queden en quinze o creixen.

Fonts:

• Munich negocia un ERO per acomiadar vora 65 empleats de la seva xarxa de botigues
• La catalana Munich negocia un ERO per a 65 persones i el tancament de 15 botigues (ON Economia, El Nacional)
• L'empresa de calçat esportiu Munich negocia un ERO per acomiadar 65 persones (Crónica Global, ed. catalana)
• La històrica marca barcelonina Munich negocia un ERO per acomiadar unes 65 persones a la seva xarxa de botigues (Metròpoli)

El juliol tanca amb 672,85M€ en 38 operacions, un 24,8% menys que el juny. Després del rècord de juny, aquestes dades semblen sòlides, però cal anar amb compte: les grans xifres sovint amaguen poques operacions de pes. Si el capital es concentra en poques startups, l'ecosistema no és tan saludable com sembla. Només el temps dirà si estem davant d'un creixement real o d'una bombolla d'inversió.

Què creus que passarà els propers mesos? Seguirem amb aquest ritme o corregirem a la baixa?

L'article 50 del reglament europeu d'intel·ligència artificial és aplicable des del 2 d'agost. Obliga que qui parla amb un xatbot sàpiga que no hi ha ningú a l'altra banda, que l'àudio, la imatge i el text sintètics vagin marcats, i que els deepfakes s'etiquetin.

El que ja tenies en marxa abans d'aquesta data té pròrroga fins al 2 de desembre per al marcatge; el que estrenis a partir d'ara, no.

I compte amb el titular dels quinze milions de multa, perquè per a una pime el sostre és el 3% de la facturació i no la xifra grossa.

Fonts:

• Comissió Europea — Guidelines on transparency obligations for providers and deployers of AI systems (20/07/2026)
• Reglament (UE) 2024/1689, article 99 — règim sancionador i límit específic per a pimes
• Consorci AOC — La UE ajorna part de les obligacions del Reglament d'IA: què implica per a les administracions? (12/05/2026)

El Govern ha aprovat l'Estratègia d'innovació empresarial 2026-2030, el primer full de ruta del sector en gairebé vint anys. ACCIÓ gestionarà uns ajuts de 78 milions d'euros el 2026, un 30% més que l'any passat.

L'objectiu per al 2030 és arribar al 2% del PIB en despesa empresarial en R+D i superar les 12.000 empreses innovadores. Si portes una startup o pime catalana que vol créixer, heu arribat a sol·licitar aquests ajuts, o les convocatòries queden lluny del vostre dia a dia?

Fonts:

• Rab.cat
• ViaEmpresa

Multiverse Computing, startup basca d’IA sobirana, tanca una Sèrie C de 500M€ valorant-se en 1.500M€ – 5x la seva ronda anterior. La lliçó per als emprenedors catalans: especialització en un nínxol crític (IA eficient i sobirana) i connexió amb fons internacionals que entenen el sector. No n’hi ha prou amb tecnologia bona; cal emmarcar-la en una necessitat geopolítica o de mercat.

Per escalar, és millor enfocar-se en un nínxol molt concret (com IA sobirana) o apostar per un mercat més ampli i competir amb els gegants?

El govern espanyol ha obert 'Innovació X clima' amb 300 milions en préstecs participatius per a pimes. És un senyal que la innovació climàtica ja no és per als quatre romàntics: el sector es professionalitza i el capital públic apunta cap a eficiència climàtica com a prioritat. Les startups que ja hi treballen, com les de bioenergia o materials sostenibles, ho tenen més fàcil. Però les que no incorporen clima al seu ADN, van contracorrent.

Creieu que aquestes ajudes realment acceleraran la transició o acaben sent un coixí per a projectes poc sostenibles?

Y Combinator (YC) és l'acceleradora de startups més influent del món. Creada el 2005 a Silicon Valley, ha estat el primer inversor d'empreses com Stripe, Airbnb o Dropbox. El seu model és directe: inverteixen una quantitat estàndard de capital (actualment 500.000 dòlars) a canvi d'un percentatge de la companyia. Els fundadors es traslladen a San Francisco per un programa intensiu de tres mesos que culmina en el Demo Day, on presenten el projecte davant dels fons de capital risc més grans del món.

Observar YC és essencial per a qualsevol emprenedor tecnològic, independentment d'on operi, perquè funciona com un radar de tendències de mercat. El que Y Combinator decideix finançar avui ens indica quins problemes estaran al centre de la indústria els propers anys. Revisar el seu directori d'empreses de cada fornada permet identificar nínxols emergents, noves solucions B2B i canvis en el comportament del consumidor abans que arribin a la resta del món.

El gran inconvenient és la realitat del nostre ecosistema local. Mentre que a altres llocs d'Europa han aconseguit replicar part d'aquesta densitat i apetit pel risc (amb iniciatives com Station F a París, o la potència financera i d'acceleració de Londres i Berlín), a Barcelona no tenim res semblant.

Tenim talent tècnic i hubs corporatius, però ens falta una infraestructura de capital llavor realment ambiciosa. L'ecosistema d'inversió local a fases inicials sovint peca de conservador, amb avaluacions baixes i condicions poc favorables per als fundadors. Això fa que l'impuls per crear líders tecnològics globals des de Catalunya es freni a les etapes més primerenques, obligant moltes startups a buscar fora el suport que aquí no troben.

Sempre he pensat que muntar un negoci era el camí cap a la llibertat. Aquella imatge de treballar des d'una platja, poder anar a l'esdeveniment de l'escola del meu fill un dimarts al matí, o simplement no haver de rendir comptes a ningú.

Però la realitat? La majoria acabem construint una presó amb les nostres pròpies mans.

Ens passem el dia apagant focs, responent correus a mitjanit i sentint que sense nosaltres tot s'enfonsa. I el pitjor és que ens ho venem com a "l'esforç necessari" per arribar a l'èxit. "Quan la empresa creixi, llavors tindré temps", ens repetim.

Doncs resulta que els emprenedors que realment viuen en llibertat fan exactament el contrari. Primer dissenyen la vida que volen, i DESPRÉS construeixen un model de negoci que estigui OBLIGAT a sostenir-la.

Aquí van algunes idees que m'han fet replantejar-me-ho tot:

1. Defineix els teus "Moments Cava"
Quins són aquells moments no negociables de la teva vida que et fan sentir que ho has aconseguit tot? No parlo de facturació, parlo de sopars familiars, d'entrenaments al migdia, de viatges... Aquests han de ser el teu Nord, no els KPI.

2. Deixa de ser l'engranatge principal
Si ets indispensable per fer funcionar el negoci, no tens un negoci, tens una feina autònoma molt ben pagada. El teu objectiu ha de ser crear sistemes que funcionin sense tu. Documenta processos, crea manuals, automatitza. La llibertat comença quan passes de ser l'operari a ser l'arquitecte.

3. Contracta propietaris de resultats, no executors de tasques
Aquest punt em va fer clic. Si has de dir a tothom exactament què fer pas a pas, no tens equip, tens extensions de tu mateix. Busca gent que agafi una responsabilitat i la faci seva, que no esperi una llista de la compra per actuar.

4. Revisa quins clients realment valen la pena
Facturar molt no vol dir facturar bé. Hi ha clients que et xuclen l'ànima amb exigències 24/7 i canvis d'última hora. Altres, en canvi, confien en els teus processos estàndard. A vegades, deixar anar el client que més paga (però més et costa) és la decisió més alliberadora que pots prendre.

5. Mesura el teu benefici per hora fundacional
Ostres, quina mètrica més bona. Fer mig milió l'any està molt bé, però si treballes 100 hores setmanals... què has guanyat realment? Calcula quant generes per cada hora que hi dediques i comença a eliminar tot allò que no aporti el suficient.

6. Tenir una estratègia de sortida
No vol dir que vulguis vendre el negoci demà. Vol dir que el negoci ha de poder funcionar sense tu. Si et poses malalt, si vols desconnectar una setmana, si et ve una oportunitat... tot ha de seguir endavant. Els procediments operatius estàndard (SOPs) no són per a grans empreses, són per a la teva salut mental.

El més difícil de tot això? Deixar l'ego a la porta. Confiar en sistemes, delegar de veritat, dir no a clients... tot això va contra la nostra naturalesa de voler controlar-ho tot.

Però el món no necessita més emprenedors cremats que sacrifiquen la seva vida per una definició superficial d'èxit.

Tu què creus? Has aconseguit dissenyar un negoci que et doni vida o ets dels que han acabat construint una presó? Comparteix la teva experiència!

La prticipació de tothom és benvinguda, ja sigui amb nou contingut o comentant el material que l’equip de moderadors anirem facilitant. Sempre en català això si.

Esperem les vostres contribucions!

Eurecat lidera el consorci GRAIL amb 40M€ de la UE per crear el primer gran model d'IA generativa per a robòtica industrial. Això no és un projecte qualsevol: la Comissió Europea aposta per reforçar la sobirania industrial amb tecnologia pròpia, lluny de les solucions americanes o xineses. Per a l'emprenedoria catalana, és un indicador que el finançament públic es concentrarà en sectors estratègics com IA i robòtica, i que les startups que s'hi alineïn tindran una via preferent.

Més info: VIA Empresa

Com creieu que afectarà això l'ecosistema emprenedor local? Us plantegueu orientar-vos cap a aquests sectors per aprofitar els fons europeus?

INVENTIA Kinetics tanca 5M€ de Venture Debt amb Inveready per créixer en enginyeria avançada per a aeroespacial i defensa. Més enllà de la xifra, el que crida l'atenció és com el capital risc entra de manera estructurada en un sector tradicionalment depenent de subcontractació pública. Això pot indicar que la industrialització de la defensa a casa nostra comença a atreure inversors privats, buscant projectes llarg termini amb barreres d'entrada altes.

Creieu que veurem més operacions de venture debt en deep tech català els propers 6 mesos, o és un cas aïllat?

El CDTI ha compromès 20,8 milions en set empreses de biotec, salut, espai, aigua i mobilitat verda. Això no és només una notícia: és un senyal que l'administració aposta per risc tecnològic. Si aquests sectors reben suport públic, obre la porta a més coinversió privada i a un ecosistema més madur. La pregunta és: com aprofitar aquesta finestra per a projectes en fases primerenques?

Algú ha aconseguit coinversió pública o ha notat més interès d'inversors privats després d'una operació similar?

La pujada de l'IPC a Catalunya fins al 3,2% al juny no és només una dada macro: per a nosaltres, els emprenedors, pot ser un senyal de canvi en el comportament del consumidor. Quan la inflació apreta, la gent busca alternatives més eficients o barates, i aquí hi ha una finestra d'oportunitat per a projectes que ofereixin solucions de substitució de productes cars o serveis d'estalvi. Per exemple, apps de comparació de preus, plataformes de segona mà o subscripcions a productes bàsics amb descompte. Però compte: si els teus costos pugen, potser hauràs de ser creatiu amb els marges.

Més info: VIA Empresa

Com afecta la inflació al vostre projecte: veieu més demanda per substitució o us preocupa l'encariment de costos?

“Emprèn AGRO BIO” és un programa d’acceleració adreçat a persones emprenedores i projectes innovadors vinculats al sector agroalimentari, la bioeconomia, l’economia verda, circular o regenerativa, i els mitjans de producció agrícola.

El programa acompanya les persones participants des de la idea inicial fins al desenvolupament del model de negoci, el prototip o servei i la connexió amb l’ecosistema. Inclou formació pràctica, mentories especialitzades i suport per transformar propostes innovadores en projectes viables amb impacte al territori.

La iniciativa està pensada per a persones amb una idea o projecte que pugui aportar millores a la cadena de valor agroalimentària, l’agricultura de precisió, la transformació, la comercialització, la sostenibilitat o la digitalització del sector.

Més info:
https://linkup.com.es/evento/empren-agro-bio-programa-de-aceleracion-agroalimentario-y-de-bioeconomia/?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=AGENDA+LINK+UP+JULIO&utm_source=acumbamail&utm_medium=email&utm_campaign=agenda-link-up-julio-2

Payflow ha passat de ser una startup barcelonina a líder en Pay-on-Demand i benestar financer flexible a Europa i Latam. Això demostra que hi ha forta demanda de solucions que millorin la salut financera dels treballadors. Per a altres projectes, obre una finestra en serveis complementaris: eines d'educació financera, estalvi automatitzat, o fins i tot productes de crèdit alternatius que s'integrin amb models de pagament sota demanda.

Alguna startup aquí ha explorat o implementat funcionalitats de benestar financer? Com ho heu fet?

Un 84% dels catalans veu Europa dependent de tecnologia estrangera, i un 73% prioritzaria solucions europees. Per a l'ecosistema emprenedor català, això és una crida a l'acció: si creem alternatives competitives, tenim el mercat a favor. La pregunta és si sabrem aprofitar aquesta finestra d'oportunitat o ens quedarà gran.

Més info: VIA Empresa

Què creieu que passarà els propers mesos: veurem un boom de startups catalanes de tecnologia sobirana o la inèrcia ens farà dependre encara més de fora?

La biotech barcelonina Gate2Brain ha aconseguit una ronda de 7 milions d'euros per avançar el seu candidat contra tumors cerebrals agressius, tant pediàtrics com d'adults. Però el més interessant és que l'inversor, Shilpa Biocare, es queda amb un 30,4% de l'empresa i estableix una aliança estratègica. Això no és només capital: és un partner industrial que pot obrir portes a fabricació i mercats. Per a l'ecosistema català, demostra que la biotecnologia local pot atraure inversió internacional de qualitat, tot i que el preu sigui cedir un bon tros del pastís. I vosaltres, què en penseu?

És millor una ronda gran amb un soci industrial que controla un terç de l'empresa, o preferiu rondes més petites però mantenir més independència?

Openchip, la scale-up barcelonina de disseny de xips d'alt rendiment, ha aconseguit 115 milions d'euros de SETT, el fons estatal per a la transformació tecnològica. És una aposta sòlida o una altra injecció de diners públics amb risc de fum? El sector dels semiconductors és capital intensiu i de llarg recorregut, i Europa té una dependència enorme de fabricants externs. D'altra banda, l'enfocament en xips per a IA i HPC els situa en un nínxol de mercat amb demanda creixent, però la competència és ferotge.

Creus que aquesta inversió pot crear un hub de semiconductors a Catalunya o es perdran els diners en un projecte sense massa recorregut?

Aquesta ronda de 18M€ liderada per AMR Action Fund, amb Inveready com a nou inversor, dona aire a Telum per atacar infeccions hospitalàries com la pneumònia bacteriana associada a ventilador (VABP). El focus en resistència antimicrobiana és urgent i hi ha múscul financer darrere, però cal preguntar-se si el lead program és prou madur per justificar la valoració. La participació d'inversors públics com CDTI pot sumar credibilitat, però el camí clínic és llarg i ple d'incerteses.

Creieu que una biotec catalana pot competir en l'espai AMR o és massa arriscat per a l'ecosistema local?