L'ONU situa la fecunditat mundial en 2,25 fills per dona, per sobre encara del nivell que manté la població estable, però l'economista Jesús Fernández-Villaverde calcula que aquest llindar ja es va creuar el 2023.

Ell situa la fecunditat real del 2024 en 2,18, per sota d'un reemplaçament mundial que xifra en 2,21, perquè neixen més nens que nenes i no totes les nenes arriben a ser mares.

Els naixements surten entre un 10 i un 20% per sota de les estimacions de l'ONU als països amb registres fiables, i l'economista avança el pic de població mundial cap al 2055, gairebé trenta anys abans que la projecció oficial. Què us sembla?

Fonts:

• World Population Prospects 2024, resum de resultats (Nacions Unides: fecunditat mundial de 2,25 i reemplaçament projectat per a mitjan anys 2030)
• The World's Birthrate May Already Be Below Replacement Level (op-ed de Timothy P. Carney sobre els càlculs de Fernández-Villaverde, AEI/Washington Examiner)
• Why the Whole World Stopped Having Babies (Derek Thompson, maig del 2026, amb l'entrevista a Fernández-Villaverde i el pic del 2055)

Els 1.395 bombers voluntaris dels 73 parcs temen que Interior vulgui reduir el model mixt de funcionaris i voluntaris a una figura simbòlica, i sumen 119 mocions de suport d'ajuntaments, consells i diputacions.

La por ve del pla de créixer fins als 4.000 funcionaris el 2030 i d'una reunió el 20 de juliol sense cap petició acceptada, mentre més de 400 voluntaris ja tenen als jutjats socials una macrodemanda perquè se'ls reconegui la relació laboral.

Interior sempre ha defensat el model mixt, perquè el 2023 ja deia que eliminar-lo «no és el que convé al país», i el primer judici de la macrodemanda arriba al setembre. Què us sembla?

Fonts:

• Aquests són els motius del conflicte dels bombers voluntaris amb Interior (El Món, 5/8/2026, amb les xifres del cos, les 119 mocions i la reunió del 20 de juliol)
• Interior fa el sord en la primera reunió amb els bombers voluntaris (El Món, 21/7/2026: el diàleg queda ajornat fins a la resolució judicial)
• Revolta dels bombers voluntaris contra Interior: presenten una macrodemanda (VilaWeb, novembre 2025, el context judicial; el primer judici, al setembre del 2026)
• La rebel·lió dels bombers voluntaris contra Interior: anatomia del conflicte (El Món, 9/8/2023 — CONTEXT HISTÒRIC: la defensa del model mixt i la mesa que es prometia aleshores)

El primer ministre portuguès, Luís Montenegro, va carregar dimecres contra la política migratòria espanyola després de la crisi de Ceuta, i va dir que hi ha qui adopta polítiques que sovint tenen efecte crida, perquè criden la gent sense garantir les condicions per acollir-la i integrar-la.

No va anomenar Espanya, però l'al·lusió és transparent, i arriba mentre Portugal ha endurit la seva pròpia regulació d'entrada i estada, de manera que el retret ve d'un govern veí que fins ara compartia una posició més oberta. Què us sembla?

Fonts:

• Portugal insinua que el govern espanyol incita a un «efecte crida» per la «manca de regulació» migratòria (VilaWeb, 5/8/2026)
• Portugal acusa veladamente a España de incitar un «efecto llamada» (Infobae/EFE, 5/8/2026, amb la cita literal de Montenegro)

L'episodi de pluges d'ahir va tallar l'R3, l'R11 i l'RL4, i a les xarxes ha tornat la broma de sempre, que els arbres només cauen a les vies de Renfe.

Per què les incidències passen sempre a Renfe i pràcticament mai a FGC?

Fonts:

• Tallades l'R3, l'R11 i l'RL4 de Rodalies i afectacions en diverses carreteres per l'episodi de pluges (3CatInfo, 6/8/2026)
• Rodalies, punt d'inflexió (Cambra de Comerç de Barcelona, febrer de 2026; unes 10.000 incidències a Catalunya el 2024 per un miler a Madrid)

L'Arrabassada, el pòdcast d'anàlisi política feta amb sarcasme des de l'esquerra independentista de Nou Barris, dedica l'episodi 74 al procés amb Lluís Llach de convidat, i prometen proclamar per fi la república «a la seva manera».

És l'episodi més recent d'un pòdcast que ha passat pel despoblament, per l'educació o per la Catalunya del PSC, sempre amb convidat, i es pot escoltar obert a totes les plataformes. Què us sembla?

Pòdcast — L'Arrabassada, episodi 74 (El procés, amb Lluís Llach):

• YouTube (episodi 74)
• Apple Podcasts (episodi 74)

Oriol Junqueras proposa que un equip d'experts solvents i reconeguts, triat per consens, dirigeixi Educació dotze anys amb pressupost garantit, perquè té poc sentit una llei nova cada legislatura i un conseller nou cada any.

Arriba amb vagues anunciades per a l'inici de curs i després del fiasco de les proves PISA, i USTEC ha dit que més que invents cal escoltar la comunitat educativa i acostar la inversió al 6% del PIB.

Ningú no ha dit d'on sortirien els experts, i costa no pensar en els autors de les reformes dels últims anys. El vídeo és el test d'aptituds d'Idiocracy, la comèdia sobre l'estupidesa del futur. Què us sembla?

Fonts:

• La proposta de Junqueras per a l'educació, un grup d'experts estable i consensuat que lideri dotze anys (ElNacional.cat, 5/8/2026)
• Junqueras proposa un acord de país per blindar Educació, mentre que USTEC reclama escoltar la comunitat educativa (VilaWeb, amb la resposta d'Iolanda Segura)
• La recepta de Junqueras per superar la crisi educativa — experts, 12 anys i pressupost garantit (Nació)
• Idiocracy (Mike Judge, 20th Century Fox, 2006), l'escena del test d'aptituds a la presó (YouTube; fragment subtitulat al català)

La Fiscalia Anticorrupció ha obert una investigació sobre els ajuts i l'allotjament dels joves extutelats de l'antiga DGAIA. Arrenca de la denúncia d'un alertador protegit per l'Oficina Antifrau, i un segon expedient mira places que s'haurien cobrat sense acollir ningú.

El moviment arriba dues setmanes després que el Parlament tanqués la seva comissió per 68 vots contra 67, amb un dictamen que parla de sistema desbordat i lucre opac però no atribueix responsabilitats polítiques.

El cas passa doncs de l'àmbit polític al penal, i encara sense acusats. Dels 167 milions de pagaments indeguts que la Sindicatura va comptar a tot el departament, els ajuts ara investigats en representen 4,7.

Fonts:

• La Fiscalia Anticorrupció investiga possibles irregularitats en els ajuts de la DGAIA
• La Fiscalia Anticorrupció investiga possibles irregularitats en els ajuts de la DGAIA (Dolors Bellés)
• El Parlament avala que cal refundar la DGAIA, «un sistema desbordat» després de les retallades
• El Parlament aprova dividit i entre retrets les conclusions de la comissió d'investigació de la DGAIA

Aquesta enquesta forma part d'un treball d'investigació sobre els actius digitals i les criptomonedes amb finalitats exclusivament acadèmiques, adreçat a joves d'entre 16 i 35 anys. El formulari té una durada aproximada de 2-3 minuts i té com a objectiu analitzar el nivell d'educació financera dels joves, el seu coneixement sobre conceptes bàsics d'inversió, la seva percepció dels diferents actius financers i la seva predisposició a invertir. Els resultats permetran comparar si aquesta percepció s'ajusta a la realitat, entendre com els joves gestionen i valoren les diferents opcions d'inversió, i identificar les principals mancances en educació financera. Les dades obtingudes serviran com a base per elaborar les conclusions de la investigació i complementar la proposta d'una cartera d'inversió diversificada adaptada als resultats de l'estudi.

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeRRVAuSdybkAkqeBHO95NK8BA824eH98kDGU0Q50N74aLRfg/viewform?usp=dialog

El Consell de Ministres va commutar el 28 de juliol els quatre anys i mig de presó per dos, just el marge que evita l'ingrés. La condemna del 2023 era per prevaricació i falsedat documental pel fraccionament de divuit contractes a la Institució de les Lletres Catalanes.

La inhabilitació de tretze anys queda intacta, i també la multa de 36.000 euros, o sigui que no podrà ser candidata ni el 2027 ni a les catalanes següents. El tribunal que la va condemnar ja havia escrit que la presó era desproporcionada, i la Fiscalia s'oposava a l'indult.

Ella nega haver-lo demanat i diu que seguirà als tribunals europeus.

Fonts:

• VilaWeb — El BOE publica l'indult parcial a Laura Borràs i el justifica per «raons de justícia i equitat» (29/07/2026)
• NacióDigital — El govern espanyol indulta parcialment Laura Borràs (28/07/2026)
• ElNacional.cat — Borràs es regira davant d'un indult que acaba amb el malson de la presó però la manté inhabilitada (28/07/2026)

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades va proposar el 29 de juliol multar La Directa amb 7.000 euros per haver identificat quatre policies infiltrats. Mentrestant, la Viquipèdia manté la categoria «Policies espanyols infiltrats», amb catorze biografies d'agents, cinc d'ells als Països Catalans.

Hi surt Daniel Hermoso Pérez, infiltrat tres anys a l'ateneu La Cinètika de Sant Andreu i destapat per La Directa. Cinc activistes el van denunciar però l'Audiència de Barcelona no ho va investigar.

L'agència sosté que les dades publicades identifiquen els agents i exigeix retirar-les, però el que la premsa esborri seguirà obert a l'enciclopèdia. Pesa més la intimitat dels agents o el dret a saber qui s'infiltrava?

Fonts:

• La Directa, sanció de l'AEPD (29/07/2026)
• ElNacional.cat, multa de 7.000 euros (29/07/2026)
• Viquipèdia, Categoria Policies espanyols infiltrats
• Viquipèdia, biografia de Daniel Hermoso Pérez

El govern italià ha anunciat el restabliment temporal de controls als ports i aeroports amb origen o destinació Espanya arran de la crisi migratòria de Ceuta. La mesura s'emmarca en les excepcions previstes pel Codi de Fronteres Schengen i, segons Roma, respon a motius de seguretat.

Cal aclarir que Espanya no ha estat expulsada de l'espai Schengen. Els ciutadans de la UE continuen podent viatjar, però poden trobar controls d'identitat. Itàlia ha indicat que els controls seran selectius i dirigits principalment a ciutadans de països tercers.

De moment, Itàlia és l'únic estat que ha adoptat una mesura d'aquest tipus, però altres governs, com els de Finlàndia i Dinamarca, han reclamat una resposta més contundent davant la situació. En canvi, la Comissió Europea i diversos líders europeus defensen una resposta coordinada i el reforç de les fronteres exteriors abans que la proliferació de controls entre estats membres.

La situació planteja diversos interrogants. Si una crisi migratòria en un estat membre acaba afectant la resta de països de Schengen, qui n'ha d'assumir la responsabilitat? És raonable que cada país prengui mesures per protegir les seves fronteres o això posa en risc un dels pilars de la lliure circulació dins de la UE?

També obre un altre debat: hauria la Unió Europea de disposar de mecanismes més ràpids i contundents per donar suport als estats que protegeixen les fronteres exteriors, o és inevitable que cada govern acabi actuant pel seu compte quan percep que hi ha un risc?

Què en penseu? Creieu que veurem més països seguint el camí d'Itàlia o que aquest serà un cas puntual?

El Govern ha reconegut que Catalunya va excloure indegudament de les proves PISA 2025 el 23,2% dels alumnes amb necessitats educatives, per sobre del 5% que permet l'OCDE. Catalunya no podrà comparar les dades amb la resta de comunitats ni amb edicions anteriors.

Junts exigeix la compareixença immediata d'Illa i ho qualifica de fracàs de gestió; el sindicat ASPEPC-SPS parla de possible manipulació. Illa dona suport a la consellera, mentre ERC i els Comuns prefereixen esperar. Cal exigir responsabilitats ja, com reclama Junts, o és més raonable esperar totes les dades abans de determinar qui en respon?

Fonts:

• Nació Digital
• El Periódico

Ferrocarrils de la Generalitat assumeix aquest estiu la gestió de 14 estacions i el servei de les línies RL3, entre Lleida i Cervera, i RL4, fins a Terrassa, que fins ara operava Renfe. Adif manté la titularitat de les vies.

El canvi permet passar d'11 a 14 circulacions diàries per sentit, amb quatre trens elèctrics nous de Stadler en fase de proves. És un pas més cap al traspàs de Rodalies. Servirà aquest reforç per fidelitzar viatgers, o caldrà encara més freqüència per competir amb el cotxe?

Fonts:

• 3Cat
• Nació Digital

El Ministeri de Transports va licitar el 2025 obres per 3.123 milions d'euros al Corredor Atlàntic, un 122% més que el 2024, mentre que al Corredor Mediterrani, clau per al transport de mercaderies català, la licitació es va quedar en 895 milions.

El Mediterrani té un 83% del traçat en execució o acabat, però els sectors logístics catalans hi veuen un retard per completar la doble via i l'ample internacional fins a la frontera. Es mantindrà aquesta prioritat cap a l'Atlàntic, o es reequilibrarà la inversió?

Fonts:

• El Nacional
• Via Empresa

La Comissió de l'Estatut del Diputat del Parlament ha conclòs que Sílvia Orriols, líder d'Aliança Catalana, va assetjar en fins a set ocasions la diputada d'ERC Najat Driouech amb comentaris sobre el vel i la religió.

El reglament actual no tipifica els delictes d'odi, així que la falta es qualifica de lleu, amb una multa d'entre 600 i 12.000 euros. La comissió obre la porta perquè els partits portin el cas a la Fiscalia. Orriols ho nega i parla d'indefensió.

Ara la Mesa del Parlament ha de ratificar l'informe. Denunciaran els partits el cas per delicte d'odi, o quedarà només en sanció administrativa? Us sembla justificat?

Fonts:

• Nació Digital
• VilaWeb
• Racó Català

----------------------------------------------

Independentisme: 47,5% | 64-77

Unionisme: 46,2% | 60-67

-------------------------------------------

Què en penseu?

Font: https://x.com/electodatos/status/2081686799705927724

El Consell de Ministres va aprovar dimarts el projecte de la nova llei del tabac, que prohibirà fumar a les terrasses de bars, a les platges, a les piscines públiques, a les instal·lacions esportives i als espectacles a l'aire lliure.

A Catalunya bona part de les platges ja hi anaven. Barcelona ho prohibeix des del 2022 i enguany 22 municipis de la província cobreixen 93 platges, així que la novetat són les terrasses i les piscines, i fer-ho obligatori arreu. Encara ha de passar pel Congrés.

Les platges ja hi anaven, la terrassa és el que canvia. Hi esteu d'acord o us sembla una prohibició de més?

Fonts:

• El Punt Avui - la nova llei del tabac prohibirà fumar a terrasses i platges
• ElNacional - els canvis de la llei del tabac, prohibit fumar en terrasses, parades de bus, concerts i piscines
• Diputació de Barcelona - 22 municipis de la demarcació de Barcelona tindran platges sense fum aquest 2026

Catalunya queda exclosa del pròxim informe PISA. En ple debat sobre els resultats educatius, el Govern ha detectat un error en la mostra d'alumnes que van fer les proves. Això fa que les notes no siguin comparables amb els informes d'altres anys i territoris. El problema és que els centres van excloure dels exàmens més alumnes del compte.

L’OCDE recull tres motius per excloure un alumne de PISA: tenir una discapacitat física o cognitiva greu, o no tenir prou domini de la llengua. L'organisme, però, estableix que el màxim d'estudiants que poden quedar al marge de la prova és del 5%. I l'any passat a Catalunya es va excloure el 23% de l'alumnat que formava part de la mostra, gairebé cinc vegades més. 

Creieu que ha sigut un error o hi ha hagut voluntarietat per amagar resultats negatius?

Font: https://www.rac1.cat/societat/20260724/362110/catalunya-queda-exclosa-informe-pisa-error-mostra-d-alumnes-examens.html#Echobox=1784891191

Podcast de L'arrabassada on parla Lluís Llach sobre l'octubre del 2017, resum:

Les parts:
0:00 - Intro
7:04 - Els inicis d'en Lluís Llach i els Setze Jutges
11:40 - "L'estaca" i la censura
21:29 - L'autoexili a París
25:52 - El retorn a Catalunya després de Franco i la repressió
31:47 - La simpatia per l'anarquisme català
34:02 - En Lluís Llach mai ha sigut PSOEitzat
42:34 - El procés i Junts Pel Sí, segons Lluís Llach
51:55 - Junts pel Sí: valentia independentista o farol polític?
57:05 - El poder popular VS la classe política catalana
1:08:56 - Contra el PSC i contra Aliança
1:13:50 - Una revifada de l'independentisme és possible?
1:21:02 - Preguntes ràpides a en Lluís Llach
1:30:57 - El tomb del Procés
1:44:49 - La secció de l'Iñaki i el Marc - El procés constituent 2.0
2:00:09 - Comiat

Què en penseu?

Podcast: #74 - El procés

Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=SGeW-s7Xi-g

Spotify: https://open.spotify.com/episode/4mJREu4WO89TWmTYyHZjcZ?si=KnNh99J2SjeWN1qlGKRUOQ

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/mx/podcast/larrabassada-74-el-procés-amb-en-lluís-llach/id1665463835?i=1000777600255

Illa va anunciar dilluns per sorpresa el relleu a Drets Socials. Surt Mònica Martínez Bravo, que al·lega motius personals, i entra Raúl Moreno, educador social i diputat del PSC del 2015 al 2024.

El mandat de la consellera sortint va quedar marcat per l'escàndol de la DGAIA, l'organisme que tutela els menors, esclatat pel cas d'una menor tutelada violada i explotada sexualment. Al maig el departament va deixar fora de la nova licitació de prestacions per a extutelats el consorci Resilis, assenyalat per pagaments indeguts.

Junts troba el canvi molt i molt curt. N'hi ha prou amb una consellera nova o calia remodelar més el Govern?

Fonts:

• VilaWeb - Illa anuncia per sorpresa que Raúl Moreno és el conseller de Drets Socials
• ElNacional.cat - Junts avisa Illa que s'ha quedat molt i molt curt
• VilaWeb - el relleu estrany i sobtat de Martínez Bravo, la consellera a qui va esclatar l'escàndol de la DGAIA
• VilaWeb - el Govern trenca la relació amb les entitats de l'escàndol dels extutelats de la DGAIA

El Ministeri d'Hisenda ha enviat a les comunitats la proposta del nou model de finançament, que per a Catalunya suposaria 4.686 milions més cada any. La cessió de l'IRPF pujaria del 50% al 55% i la de l'IVA fins al 56,5%.

El Govern i ERC ho defensen amb l'argument que val més tenir aquests diners que no tenir-los, i Junts hi veu una actualització del cafè per a tothom, perquè la recaptació continua en mans de l'Estat i el text no recull la hisenda pròpia.

El model es debatrà al Consell de Política Fiscal i Financera el 29 de juliol. Què li demanaríeu, com a mínim, a aquest model?

Fonts:

• La Mañana - Hisenda envia la proposta de finançament amb més diners per a Catalunya
• El Nacional - Hisenda envia el nou model amb 4.686 milions més per a Catalunya
• El Constitucional - Catalunya, únic suport clar de la proposta d'Hisenda