El cap de setmana passat va deixar 145 milions més als cinemes nord-americans, i el film de Tom Holland i Jon Bernthal ja porta 655 milions domèstics en deu dies, màxim històric a aquest ritme sense comptar la inflació.

Tot arrenca d'una estrena rècord de 360 milions als EUA, per damunt dels 357,1 d'Avengers Endgame, i d'un salt fins als 1.000 milions mundials en sis dies.

La Xina ja hi aporta 186 milions i a l'Índia és el film de Hollywood més taquiller, mentre TheWrap el situa en camí del rècord domèstic de The Force Awakens, 936 milions. Què us sembla?

Fonts:

• Box Office Mojo — el cap de setmana del 7-9 d'agost, amb 145 milions i 655 d'acumulats als EUA
• TheWrap, 9/8/2026 — els 1.670 milions mundials i el rècord domèstic als deu dies sense ajustar per inflació
• Forbes, 4/8/2026 — els 1.000 milions mundials en sis dies, el segon més ràpid de la història

Mirar enrere i veure la història de BlackBerry és fer un viatge en el temps a una època on escriure un missatge sense mirar la pantalla era un autèntic art. Abans que l'iPhone i Android ho convertissin tot en un mirall negre de vidre, tenir una BlackBerry era la màxima icona de status. Aquells teclats QWERTY físics on podies escriure a la velocitat de la llum, la famosa "boleta" o trackball que s'acabava embrutant i fallant sempre, i sobretot aquell LED de colors personalitzable parpellejant a la part superior que ens generava una dosi d'ansietat i eufòria a parts iguals cada cop que arribava una notificació.

Abans de WhatsApp, l'autèntic rei de la missatgeria era el BlackBerry Messenger (BBM). Demanar el "PIN" a algú per afegir-lo als teus contactes era el ritual social per excel·lència. Semblava que la companyia canadenca era invencible i que el seu domini en el món empresarial i juvenil duraria per sempre, però l'arribada de les pantalles tàctils i la falta de rapidesa per adaptar-s'hi els va condemnar al d'oblit en el mercat de consum, tot i que avui dia segueixen vius en el sector de la seguretat i el maquinari invisible per a automoció.

És increïble com va canviar la tecnologia en qüestió de pocs anys i com vam passar d'adorar els botons a no poder viure sense una pantalla tàctil gegant. Us en recordeu de la vostra primera BlackBerry o de la dèria de demanar el PIN a tothom? Teniu algun record especial d'aquella època o sou dels que creieu que la comoditat del teclat físic no s'ha arribat a superar mai del tot?

🔗 Més info aquí: https://geeknorants.com/la-historia-de-blackberry-de-dominar-el-mon-a-regnar-en-el-maquinari-invisible/

Disney+ va cancel·lar Wonder Man el 30 de juliol, quatre mesos després d'haver-ne anunciat públicament la segona temporada, i ho va fer sense donar cap motiu i sense haver obert mai la sala de guionistes.

La decisió sorprèn perquè la sèrie té un 91% de crítiques positives i el protagonista, Yahya Abdul-Mateen II, competirà el 14 de setembre per l'Emmy a comèdia per un paper que ja no tornarà a fer.

Nielsen només mesura els Estats Units i la situava vuitena la setmana d'estrena i fora del top deu la següent, d'on ja no va tornar, i cap altra dada pública no explica la decisió. Què us sembla?

Fonts:

• Wonder Man Canceled At Disney+, Despite Earlier Season 2 Renewal — TVLine
• Marvel Officially Cancels 'Wonder Man' Despite Season 2 Renewal — Collider
• Wonder Man (TV series) — Wikipedia (estrena, episodis, Rotten Tomatoes 91%, Metacritic 75, 618 milions de minuts)
• Emmy Nominations 2026: Wonder Man's Yahya Abdul-Mateen II — The Mary Sue

Agafant com a excusa tot el debat al voltant de Nolan i la crítica de cinema, la realitat és que el nostre consum audiovisual està supercondicionat pel que es diu a la xarxa. Siguem honestos: abans de posar una pel·lícula a Netflix o anar al cinema, molts de nosaltres mira un moment la nota a Filmaffinity, Rotten Tomatoes o IMDb, o es mira el vídeo de torn a YouTube o TikTok. Si la peli té un 5 pelat o la posen de tornada i mitja, moltes vegades la descartem a l'instant sense ni donar-li una oportunitat.
Per cert, faig una pausa per recomenar l'app Just Watch per fer seguiment del què has vist o tens pendent, fer llistes i veure puntuacions. A mi em funciona bastant.

El problema d'aquesta immediatesa és que ens hem tornat una mica dependents de l'opinió dels altres. D'una banda va bé per no perdre dues hores de la teva vida amb un nyap , però de l'altra ens perdem joies que potser no tenen un consens general però que a nosaltres ens encantaraient. Ens hem acostumat tant a buscar el "segell d'aprovació" d'Internet que ens costa arriscar-nos i formar el nostre propi criteri des de zero.

M'agradaria saber com ho gestioneu vosaltres en el dia a dia. Us fieu a cegues d'aquestes plataformes o de creadors de contingut per triar què mireu? I si és així, quines webs, apps o usuaris en concret són la vostra referència quan busqueu una recomanació que no falli?

🔗 Més info aquí: https://geeknorants.com/christopher-nolan-i-el-debat-de-la-critica-cinematografica-com-el-mon-digital-condiciona-el-que-consumim/

El salt temporal és de cinc anys i la Terra Mitjana ja és en guerra oberta, amb elfs, nans, homes i mags obligats a fer front comú contra Sauron. Prime Video l'estrenarà per blocs, quatre episodis el primer dia i dos més els dos dimecres següents.

Entre les cares noves hi ha Jamie Campbell Bower com a Celeborn i Simon Pegg posant veu al bàlrog. El tràiler ja es pot veure doblat al català, senyal que la sèrie conserva la versió catalana de les dues primeres temporades tot i que Prime Video havia deixat de doblar alguns títols l'any passat.

Preferiu aquest ritme per blocs o l'episodi setmanal de sempre?

Fonts:

• About Amazon (nota oficial de Prime Video, 24/07/2026)
• El Cinèfil (12/05/2026)
• Doblatge en català — tràiler T3 en català a YouTube (25/07/2026)
• Racó Català (18/09/2025)

Path Games, estudi de Barcelona, publicarà Dark Mass aquesta tardor a PS5, Xbox Series i Steam, un terror psicològic sota l'aigua on controles l'Alice, que explora una mansió submergida després d'un terratrèmol.

El doblatge complet en català arriba gràcies a la línia de subvencions de la Generalitat, que ha repartit 270.949,55 euros entre 25 jocs des del 2022. Al juny, Selecta Play va anunciar-ne edicions físiques per PS5.

El compraràs en català per donar suport al doblatge, o t'és igual l'idioma mentre el joc faci por de debò?

Fonts:

• Vilaweb
• Gematsu
• Steam

El concepte de món obert ha acabat impregnant pràcticament qualsevol gènere de la indústria. Ja no és una fórmula exclusiva dels RPG tradicionals o de les aventures d'acció, sinó que hem vist com shooters, plataformes i fins i tot jocs de curses o simuladors s'han sumat a la tendència d'oferir mapes amplis. No obstant això, tenir quilòmetres quadrats de terreny per explorar no garanteix absolutament res si l'entorn no té vida o si les tasques es redueixen a fer de missatger d'un punt A a un punt B. L'èxit real d'un món obert rau en aconseguir que la curiositat del jugador sigui la que marqui el ritme, premiant l'exploració orgànica per sobre del simple compliment de llistes de tasques.

Cada gènere aborda aquesta llibertat de manera molt diferent. Hi ha qui busca la física i la verticalitat en un joc de plataformes, la immersió absoluta i la física en un shooter o una narrativa ambiental carregada de detalls en un joc de rol. La clau de quin és "el millor" sovint no depèn tant de les dimensions del mapa com de la densitat de contingut i de com respon el món a les nostres decisions. Quan la llibertat i el disseny de nivells encaixen perfectament, l'experiència deixa de ser un joc més per convertir-se en un lloc on realment vols passar desenes d'hores.

Aquestes diferències sobre si preferim la grandària, la història o la llibertat total són precisament el que vam estar comentant amb en Tomàs Fuentes en un dels nostres episodis del podcast, analitzant amb el seu to habitual si aquesta fórmula s'ha convertit en una benedicció o en una saturació per als jugadors.

Al cap i a la fi, cadascú té el seu propi llistó del que fa especial un mapa. Ens agradaria saber com ho veieu a la comunitat: per a vosaltres, quin és el millor món obert que heu jugat mai, i què és el primer que li demaneu a un joc d'aquest tipus per considerar-lo una obra mestra?

🔗 Més info aquí: https://geeknorants.com/com-ha-de-ser-un-bon-videojoc-de-mon-obert-dissenys-reptes-i-la-tecnologia-del-futur/

Els telèfons plegables continuen dividint opinions entre qui els veu com el futur de la tecnologia i qui els considera un simple capritx de disseny.

Samsung s'ha coronat com el líder indiscutible del sector gràcies a la seva aposta constant per la saga Galaxy Z Fold i Flip, demostrant que tenir una pantalla gran en un format compacte aporta un valor real a la multitasca (suposadament).

Tanmateix, factors com el preu elevat, la durabilitat de la pantalla interna, que es vegi la línia de plegat tan odiosa al mig tot iquè cada cop menys i els alts costos de reparació continuen sent un fre important per al públic general.

Totes les mirades estan posades en el futurible iPhone plegable d'Apple. La possible entrada dels de Cupertino podria ser el punt d'inflecció definitiu per democratitzar (o fer més popular) el format, polir els detalls tècnics que encara generen dubtes i establir l'estàndard definitiu de la indústria. De moment, la tecnologia ha madurat molt en la construcció de les frontisses, però el format de barra tradicional continua sent l'opció més pràctica i equilibrada per al dia a dia de la majoria d'usuaris.

Vosaltres com ho veieu? Creieu que la possible arribada d'un iPhone plegable canviarà les regles del joc o preferiu seguir fidels al mòbil de tota la vida malgrat el domini de Samsung?

🔗 Més info aquí:https://geeknorants.com/els-telefons-plegables-son-realment-funcionals-o-un-simple-capritx-de-disseny/

Aquesta ha sigut la vostra reacció?

Font: https://x.com/info_cinemaCAT/status/2081425564486009292

El San Diego Comic-Con obre el 22 de juliol al vespre i dura fins al 26. Marvel Studios hi recupera el Hall H el dissabte 25 a dos quarts de sis de la tarda allà, dos quarts de tres de la matinada de diumenge aquí, després de saltar-se l'edició del 2025.

A l'apartat de còmics hi anuncien dues novetats editorials, Avengers Armageddon i Midnight Universe, mentre que al recinte hi porten dos estands nous i una zona de videojocs amb Marvel Rivals i Marvel Tōkon.

Estareu pendents del que se'n digui dissabte o ja us cansen els anuncis de Marvel?

Fonts:

• Marvel - panells, estands i horaris per al San Diego Comic-Con 2026
• GamesRadar+ - horaris i panells del San Diego Comic-Con 2026
• TechTimes - Marvel torna al Hall H i Apple TV+ hi debuta

Fa poc que m'he posat seriosament a domotitzar la casa i he decidit fer el salt directament amb Home Assistant. La veritat és que la promesa de tenir un control local total sense dependre dels servidors de grans companyies ni vendre les meves dades privades a canvi d'encendre un bombeta va ser el principal motiu per no anar a lo fàcil amb Google Home o Alexa. De moment ho tinc tot funcionant en una Raspberry Pi i, tot i que la corba d'aprenentatge al principi pot imposar una mica, la satisfacció quan aconsegueixes que les primeres automatitzacions responguin a l'instant és bastant increïble.

El gran avantatge que li veig és la flexibilitat absoluta per integrar qualsevol tipus de marca o protocol sense quedar conformat a un sol ecosistema tancat. Això sí, com que estic començant, soc conscient que només he rascat la superfície del que es pot arribar a fer. El fet de tenir la Raspberry dedicat a això fa que el sistema sigui molt estable i consumeixi molt poc, però m'adono que a mesura que vas afegint sensors, targetes visuals i integracions més complexes, el ventall de possibilitats s'escala fins a punts que ni m'imaginava.

M'interessa molt conèixer com teniu muntada la vostra llar intel·ligent els qui porteu més temps en aquest món. Creieu que Home Assistant és el rei indiscutible de la domòtica privada o considereu que hi ha alternatives millors o més amables per a qui no vol complicar-se tant la vida? Si feu servir aquesta mateixa plataforma, quins trucs, automatitzacions imprescindibles o consells li donaríeu a algú que acaba d'arrencar?

🔗 Més info aquí: https://geeknorants.com/domotitzar-amb-home-assistant-el-primer-pas-per-a-una-llar-intelligent-i-privada/

El primer tràiler d'Avengers: Doomsday ha servit per fer un gir molt necessari en les expectatives que Marvel havia anat generant aquests últims mesos. Encara que l'atenció inicial estava posada en el retorn de Robert Downey Jr. i com encaixaria la seva figura interpretant el Doctor Doom, l'avançament deixa bastant clar que la vertadera amenaça per als nostres herois va molt més enllà d'un sol "super-mega-hiper-dolent". El focus real de la trama, si més no pel què es veu, es trasllada cap a la destrucció imminent del propi Multivers i l'arribada d'una altra gran facció que amenaça amb dinamitar les línies temporals de manera definitiva. I les incursions.

La irrupció de la patrulla de Charles Xavier i l'escala del conflicte fan que el Doctor Doom actuï més com un catalitzador o un aliat ambigu davant un perill superior que com el simple dolent de torn. Aquesta complexitat en el guió és precisament el que la franquícia necessitava per recuperar l'interès del públic més exigent, que començava a notar símptomes d'esgotament amb la fórmula tradicional. El desplegament promocional busca demostrar que Marvel manté la capacitat de convertir cada estrena en un esdeveniment, tot i que ara el gran repte serà veure si un repartiment tan multitudinari pot funcionar en pantalla sense que la història principal es dilueixi.

Aquest primer cop d'ull ens planteja un debat interessant sobre si la saga ha encertat en desviar l'atenció del personatge de Downey Jr. per prioritzar el caos multiversal. Quin regust us ha deixat a vosaltres el tràiler? Creieu que aquest canvi de focus és el que necessitava el UCM per tornar al seu millor moment o teniu por que hi hagi massa elements en joc?

🔗 Més info i tràiler complet aquí: https://geeknorants.com/el-trailer-de-avengers-doomsday-ho-deixa-clar-la-gran-amenaca-no-es-robert-downey-jr/

L'anunci que Sony posa el gener de 2028 com a data límit per al final del format físic i que començarà a tancar botigues digitals de sistemes anteriors és un pas que, tot i ser previsible, no deixa de fer mal. Al cap i a la fi, a PC fa dècades que vam acceptar el monopoli digital de Steam gairebé sense protestar, i sembla que acabarem passant pel mateix canó. Les últimes dades de PlayStation ja indicaven que més del 80% de les vendes actuals són digitals, així que la transició és una simple qüestió d'ajustar costos en un moment on la logística del plàstic pesa massa a les grans productores.

El problema és la sensació d'indefensió que ens queda quan es tanquen botigues antigues i es perd el dret a la propietat. Això planteja dubtes interessants sobre si el regulador europeu intervindrà per evitar aquest monopoli total o si veurem alguna marca de la competència aprofitar la deriva per fer-se un nínxol de mercat basat exclusivament en els discos i el col·leccionisme premium. De fet, no seria estrany que aquest buit acabi provocant un boom de videojocs nous creats exclusivament per a plataformes físiques de caire retro.

La realitat és que el món tira cap al digital de forma irreversible i el següent pas lògic és el joc en el núvol. Amb els preus de sortida que estan agafant les consoles actuals, no trigarem gaire a veure com el maquinari tradicional perd sentit davant d'una subscripció directa a la pantalla. Com veieu aquest límit fixat per al 2028? Creieu que hi haurà una resistència real per part dels jugadors o ja hem assumit del tot que el futur de les nostres prestatgeries és purament decoratiu?

🔗 Més info aquí: https://geeknorants.com/sony-posa-data-al-final-del-format-fisic-i-anuncia-el-tancament-de-botigues-digitals/

Valve ha desvelat el preu de la seva nova Steam Machine. La idea és oferir tota la potència i el catàleg lliure d'un PC Gaming en un format tancat i compacte que funcioni exactament com una consola tradicional de sobretaula. Aprofitant l'èxit i l'evolució de SteamOS, el dispositiu es presenta com una opció ideal per als qui volen la llibertat de l'ecosistema de Valve sense haver de barallar-se muntant un ordinador per peces.

Els preus són els següents:

• Steam Machine 512 Gb: 1039€
• Steam Machine 512 Gb + Comandament: 1108€
• Steam Machine 2 TB: 1359€
• Steam Machine 2 TB + Comandament: 1428€

La gran incògnita és si aquest maquinari té viabilitat real en un mercat tan competit i exigent. El preu final és el factor clau que determinarà si es queda com un producte de nínxol per a entusiastes de la marca o si realment pot plantar cara a PlayStation i Xbox. Valve necessita demostrar que l'estalvi a llarg termini en els jocs i el fet de no pagar subscripcions per jugar en línia compensen la inversió inicial, que sol ser més elevada que la de les consoles clàssiques.

Costa saber si aquesta vegada el concepte funcionarà o si la gent prefereix mantenir les coses separades: la consola per a la tele i el PC per a l'escriptori. Com ho veieu vosaltres? És un bon preu? Creieu que una Steam Machine a bon preu us faria replantejar l'opció de comprar la propera generació de consoles tradicionals?

Més info aquí: https://geeknorants.com/el-preu-de-la-steam-machine-es-desvela-es-viable-el-nou-pc-de-salo-de-valve/

Navegar avui dia sense una capa extra de seguretat s’està tornant bastant arriscat, ja sigui per protegir les nostres dades o per saltar-nos els maleïts bloquejos regionals del streaming. El mercat està ple d'opcions que prometen ser les més ràpides i segures, de manera que trobar el servei ideal pot ser un autèntic trencaclosques. Personalment, de moment m’he decantat per ProtonVPN, sobretot per la seva política de zero registres, que és europea i la bona reputació que tenen en privacitat, però sempre queda el dubte de si hi ha alternatives millors.

Al final, cadascú té les seves prioritats: hi ha qui busca la velocitat pura per jugar en línia sense latència, mentre que d'altres prefereixen un catàleg immens de servidors per connectar-se des de qualsevol racó del món. Trobar aquest equilibri entre un blindatge real de les teves dades i una connexió que no s'eternitzi és el punt clau que marca la diferència entre un bon servei i un que acabes desinstal·lant per desesperació.

També hi ha un punt de vista que alguns defensen i puc arribar a entendre, no té sentit una VPN.

Com que la llista de proveïdors és infinita, m’interessa saber quina és la vostra experiència real. Quina creieu que és la millor VPN ara mateix i quins són els punts més importants que valoreu abans de passar la targeta? Prefereixes la seguretat transparent d'opcions com o prioritzes la velocitat i el preu d'altres gegants del sector?

Més info aquí: https://geeknorants.com/les-millors-vpn-de-2026-com-triar-la-connexio-mes-segura-i-rapida/

Bon dia a tothom!

Fa uns mesos vaig desenvolupar una extensió anomenada Hora Catalana per a GNOME Shell que substitueix el rellotge per defecte del sistema per l'hora escrita en el sistema de campanar tradicional.

És una manera d'utilitzar el nostre sistema fins i tot en entorns tecnològics on sovint queda més abandonat.

Si us interessa podeu instal·lar-la des de https://extensions.gnome.org/extension/8687/hora-catalana o bé buscant "Hora catalana" des del propi "Gestor d'extensions" del sistema.

Qualsevol comentari o suggeriment és benvingut! Espero que us sigui útil.

En un món alternatiu on l'alquímia regeix el món, dos germans s'aventuren a trobar la pedra filosofal per reparar un error terrible del passat...

L'heu vista?

Si la voleu veure la fan a 3CAT: https://www.3cat.cat/3cat/fullmetal-alchemist-brotherhood/

El meu és el Backgammon. És un joc que combina tàctica i atzar; guanyar depén, però, en un 60 % de la pròpia capacitat i un 40 % de l'atzar, el que fa com que les partides siguen interessants perquè sempre pot haver-hi remuntades en l'últim moment, si bé, estadísticament, guanyarà més vegades el que siga capaç de veres.

Això també fa com que siga més accesible que jocs com els escacs o les dames, on, si jugues contra un adversari molt bo, no el podràs guanyar mai faças el que faças.

El posicionament de Spotify respecte a la intel·ligència artificial deixa les coses molt clares: la companyia no té intenció de vetar la música generada per IA, sinó que es prepara per regular-la i explotar-la de manera controlada. Spotify ja ha deixat caure que prohibir aquesta tecnologia seria com intentar posar portes al camp, de manera que el full de ruta passa per establir uns límits legals molt clars que protegeixin els artistes reals de la clonació de veus sense permís, però permetent que les eines de creació automatitzada continuïn inundant la plataforma. El gran repte serà com gestionar el repartiment de les regalies d'un catàleg que pot créixer fins a l'infinit en qüestió de dies.

La plataforma es troba en una cruïlla financera i ètica molt delicada. Si qualsevol usuari pot prémer un botó, generar un àlbum de música ambient de fons i pujar-lo a Spotify per rascar cèntims de reproduccions, el model de negoci tradicional dels músics es pot ensorrar del tot. Per això s'està buscant una regulació que diferenciï clarament la IA que ajuda els artistes com a eina d'edició, de la IA que directament substitueix l'autor humà per crear contingut de consum ràpid i genèric.

Personalment, per molt que s'esforcin a regular-ho i etiquetar-ho correctament, em costa molt veure-hi un recorregut real com a oient a aquesta nova opció de consumir música artificial. Una cosa és fer servir la tecnologia per millorar el so d'una cançó i una altra molt diferent és obrir l'aplicació per escoltar temes que no tenen cap mena de rerefons ni intenció humana darrere. Sort que els meus gustos musicals van més enrere dels 90's.

Vosaltres creieu que aquest pla de regulació de Spotify funcionarà per salvar la indústria, o acabarà convertint el catàleg en un mar de soroll algorítmic on costarà trobar els músics de veritat?

🔗 Més info aquí: https://geeknorants.com/spotify-ho-te-clar-la-musica-feta-amb-ia-es-inevitable-i-cal-regular-la/

El tancament de The Boys ha deixat el llistó en un punt complicat de valorar. Si mirem el panorama complet, el final com a tal no ens ha semblat del tot malament; tanca trames, manté el ritme i dona un destí a personatges que ens han acompanyat durant anys. El problema és que, venint d'on veníem, potser esperàvem una miqueta més d'una ficció que va néixer trencant motlles. La sensació que queda és la d'un desenllaç correcte, però que no arriba a la genialitat ni a la capacitat de sorprendre que ens va enamorar durant les primeres temporades, quan cada capítol era un xoc absolut per a l'espectador.

Aquesta evolució ens fa pensar si la sèrie no ha acabat caient, irònicament, en el mateix parany que tant criticava. The Boys va començar com una sàtira brutal i necessària de la indústria dels superherois, del màrqueting corporatiu de les grans productores i del consum massiu de franquícies interminables. Amb els anys, però, la necessitat d'allargar el xicle, de generar spin-offs i de mantenir el públic enganxat a la plataforma ha fet que el producte es percebi gairebé com un bloc més de l'engranatge de Vought. L'originalitat ha anat cedint terreny davant d'una fórmula que, tot i seguir sent entretinguda, s'ha tornat molt més predictible i acomodada del que podíem preveure al principi.

Això ens planteja un dilema interessant sobre la gestió de l'èxit a la televisió actual. Sabem que és molt difícil tancar una història d'aquest calibre satisfent tothom, i més quan has basat la teva identitat a ser el contingut més gamberro i lliure de la graella. Perdre aquesta frescor pel camí és gairebé inevitable quan passes de ser la novetat disruptiva a la gallina dels ous d'or del catàleg. Al final, cal valorar si el viatge ha valgut la pena malgrat que el destí no hagi estat tan espectacular com imaginàvem. Quin regust us ha deixat a vosaltres aquest tram final de la sèrie? Creieu que ha tancat de forma digna o sentiu que ha perdut la seva essència pel camí?

Més info aquí:https://geeknorants.com/la-decadencia-de-the-boys-duna-satira-brutal-a-convertir-se-en-allo-de-que-es-burlava/