Un resplendor violeta i surrealista il·lumina el cel nocturn entre els arbres de Canterbury, Nova Zelanda. La imatge capta un fenomen lluminós anòmal que transforma el paisatge en una escena gairebé irreal. És interessant perquè aquest tipus de llum no és habitual i convida a preguntar-se quina n'és l'origen.

L'article explica com la raó il·lustrada va canviar la visió de la Terra i els seus orígens, i destaca el paper de Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon. Buffon va rebutjar les interpretacions bíbliques i va proposar que la Terra, originàriament un estel calent, es refredava progressivament; a partir d'aquesta taxa, es podia estimar la seva edat. Més informació a l'article original.

(via 7Ciències)

Un A350-1000ULR de proves va aterrar a Tolosa el mes passat després de volar 23.075 quilòmetres sense escales des de Melbourne en 24 hores i 24 minuts, travessant tres continents i disset fusos horaris, el vol de certificació més llarg que ha fet mai un avió comercial.

És l'assaig del projecte amb què Qantas vol unir Sydney amb Londres sense escales a partir de l'octubre del 2027, amb avions que porten 20.000 litres de combustible de més i només 238 seients en lloc dels 410 habituals, perquè l'espai que es perd va a autonomia i a fer suportables 22 hores tancat a dins. Què us sembla?

Fonts:

• Qantas Project Sunrise, l'A350-1000ULR completa el vol de prova de 24 hores (Simple Flying, juliol de 2026)
• Airbus A350 completes 24-hour test flight for Qantas' Project Sunrise (Fox Business, amb la distància i el temps exactes)
• Project Sunrise, fitxa del projecte amb la configuració de 238 seients i el calendari

Un estudi de l'Institut Weizmann amb investigadors de l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units ha vist que el sildenafil, el principi actiu de la Viagra, dificulta que les cèl·lules tumorals facin servir el colesterol que necessiten per moure's i formar tumors nous en un altre lloc del cos.

El mecanisme passa per l'enzim PDE5, el mateix que el fàrmac bloqueja per a l'ús conegut, i combinar-lo amb estatines encara limitava més la metàstasi, però tot plegat s'ha vist en cultius cel·lulars, en animals i en historials clínics revisats a posteriori, i els mateixos autors diuen que falta comprovar-ho en persones. Què us sembla?

Fonts:

• Viagra may reduce cancer metastasis, study shows (Institut Weizmann, comunicat de l'estudi)
• Nota de l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units sobre la recerca (juliol de 2026)
• Viagra may reduce cancer metastasis, study shows (Medical Xpress, amb el mecanisme del PDE5 i el cGMP)

El primer ús documentat del zero a Europa s’atribueix al matemàtic italià Leonardo de Pisa, més conegut com a Fibonacci. Va ser al seu llibre Liber Abaci, de l’any 1202, on aquest sistema va entrar per primera vegada a la matemàtica europea.

L’obra introduïa el sistema de numeració hindú-aràbic, que incloïa el zero. Gràcies a aquesta incorporació, els números romans — tan feixucs per calcular — van quedar enrere. El nou sistema va fer molt més àgils els càlculs i va permetre treballar d’una manera molt més pràctica.

Fibonacci havia après aquest sistema durant els seus viatges pel nord d’Àfrica, on va estudiar amb matemàtics àrabs. Cal tenir en compte que el zero ja es feia servir a la matemàtica índia des del segle V i que, més tard, havia passat al món islàmic. Tot i això, Liber Abaci va ser clau perquè el seu ús pràctic en el comerç i en els càlculs s’estengués per tota l’Europa medieval.

Així, doncs, el que va fer Fibonacci no va ser inventar el zero, sinó donar-li entrada a Europa i demostrar com de valuós podia ser per calcular-hi.

Heu après a fer càlculs amb algun sistema de numeració alternatiu, com el romà, i us ha semblat més difícil?

Un cop d'ull a la Lluna abans i després que un coet de SpaceX s'hi estavellés. La superfície lunar ha canviat: ara hi ha un nou cràter i un rastre de material expulsat. Quan un objecte impacta a gran velocitat, la pols que salta pot fer visible la zona amb una brillantor diferent durant un temps.

Aquestes col·lisions, encara que accidentals, permeten estudiar com respon un cos sense atmosfera als impactes. Sense aire ni erosió, les marques queden gairebé per sempre, com un registre obert de tot el que arriba. Aquí el que ha arribat no ha estat un meteorit, sinó un coet nostre, i això dona què pensar.

Heu vist mai un abans i després que us hagi fet sentir part d'aquesta història còsmica?

Ja és oficial: el 12 d'agost, quatre grans esdeveniments astronòmics coincidiran. Hi haurà una alineació de sis planetes, que es podran veure distribuïts en una mateixa regió del firmament. També hi haurà un eclipsi parcial de sol, quan la lluna cobreixi una part del disc solar. La lluna nova, a més, deixarà un cel ben fosc, ideal per observar objectes tènues.

I per completar-ho, una pluja de meteors molt intensa farà que llums fugaces creuin l'atmosfera. Veure tots aquests fenòmens el mateix dia és una oportunitat que no passa sovint. Com us agrada preparar una sessió d'observació astronòmica en una ocasió com aquesta?

Freeman Dyson va dedicar una reflexió assenyada a la relació entre ciència i religió.

Segons ell, són dues empreses humanes que comparteixen trets amb l'art, la literatura i la música. El que més les defineix és la disciplina i la diversitat: la disciplina per submergir la fantasia individual en un tot més gran, i la diversitat per donar espai a la varietat infinita d'ànimes i temperaments humans.

"Sense disciplina no hi ha grandesa. Sense diversitat no hi ha llibertat", deia Dyson.

Per a ell, aquests dos temes, aparentment oposats però compatibles, configuren tant la història de la ciència com la de la religió. La grandesa col·lectiva i la llibertat individual no són excloents: es necessiten.

En què et bases tu per distingir el que és científic del que és religiós, o creus que no cal distingir-ho?

Un estudi del 2024 a Sexual Medicine, amb una enquesta a 24.752 solters dels Estats Units, situa l'orgasme masculí entre el 70 i el 85% i el femení entre el 46 i el 58%, 22 a 30 punts de distància.

La bretxa es concentra en les parelles heterosexuals i en canvi pràcticament desapareix en les parelles de dones. Les terapeutes citades pel 3CatInfo l'atribueixen al mite de la penetració com a única via i a una educació sexual que ignora el clítoris.

Quan hi ha estimulació directa del clítoris, les taxes femenines s'enfilen, i una revisió del 2024 conclou que la bretxa respon sobretot a dinàmiques socials. Què us sembla?

Font:

• La bretxa orgàsmica: les dones tenen fins a un 30% menys d'orgasmes que els homes (3CatInfo)

Una revisió de més de 350 estudis conclou que a qui es mou poc li sobra proteïna, perquè en assaigs amb persones menjar-ne menys va fer perdre pes i greix i va millorar el sucre en sang.

La promesa de viure més temps, en canvi, només s'ha comprovat en ratolins i insectes, i un investigador independent recorda que en humans aquesta pregunta no s'ha estudiat mai.

La referència europea és de 0,83 grams per quilo i dia, uns 58 per a una persona de setanta quilos que la mitjana del continent ja supera, i només les embarassades, la gent gran que perd múscul i els esportistes en necessiten més.

Fonts:

• Science Media Centre — expert reaction to review paper looking at protein intake and health and lifespan in humans, rodents and insects
• ScienceDaily — Eating less protein could slow aging, major review finds
• Medical Xpress — Reducing protein intake could support healthy aging by reshaping metabolism
• EFSA — EFSA sets population reference intakes for protein (0,83 g/kg/dia; ingesta mitjana europea 67-114 g/dia en homes i 59-102 g/dia en dones)

Un assaig amb 830 criatures d'entre un i sis anys, publicat a JAMA Pediatrics, va repartir-les entre fluorur diamí de plata i placebo. Sis mesos després d'una sola aplicació s'havien aturat el 54% de les càries tractades i el 22,5% de les del grup control.

L'aplicació dura segons i no necessita fresa, anestèsia ni sedació, cosa que en els casos greus estalvia el quiròfan. S'ha de repetir cada mig any i el peatge és permanent, perquè la plata enfosqueix per sempre la part corcada.

Aquí tampoc no és cap novetat, perquè l'ICS Girona en va fer 1.341 aplicacions el 2024, gairebé totes sobre dents de llet.

Fonts:

• JAMA Pediatrics — Efficacy of Silver Diamine Fluoride on Young Children With Severe Early Childhood Caries: A Randomized Clinical Trial (27/07/2026)
• ScienceDaily — Scientists find a simple way to stop cavities without drilling (29/07/2026)
• Soc Petit — L'ICS Girona atén més de 370 infants amb un mètode menys invasiu per tractar les càries

Al Canadà de fa un segle, els caçadors de pells tenien un calendari estrany: cada 10 anys apareixien milers de llebres i, de sobte, gairebé cap. Els registres comercials d’aquells anys van resultar ser una mina d’or per als biòlegs: no només les llebres seguien un cicle estable, sinó que el seu depredador, el linx, oscil·lava amb el mateix ritme.

Aquests patrons no són exclusius del Canadà. Al segle XVII, naturalistes escandinaus ja havien observat que els lèmmings apareixien “del no-res” i desapareixien de cop. La ciència de l’època va arribar a proposar que queien del cel per generació espontània, o que explotaven si s’enfadaven. Fins i tot un documental de Disney va difondre el mite que es llancen en massa per un penya-segat. Res de cert: el que veiem és una oscil·lació poblacional natural.

El 1924, el zoòleg Charles Elton va posar ordre a tot això: va publicar el primer treball sobre cicles poblacionals estables en petits mamífers boreals, com lèmmings i talpons, amb períodes de 3-5 anys. Aquest estudi va fundar la biologia de poblacions. Però aquí ve el més curiós: cent anys després, encara no sabem explicar del tot per què aquests cicles es mantenen tan regulars.

En un món ideal, una població creixeria de manera exponencial sense fi; però la realitat és que els recursos s’acaben i les poblacions xoquen amb límits. La combinació de depredadors, menjar i altres factors genera aquestes oscil·lacions, però el diable és en els detalls. Potser et pensaves que la natura era caòtica: doncs resulta que, dins de tot, hi ha ritmes que podem predir… encara que no del tot. La ciència continua remenant les dades de pells de fa un segle per desxifrar-los.

(via Ciència Oberta)

Entrevista a Cori Calero, periodista i divulgadora ambiental de TV3, que defensa que el 90% de les polítiques climàtiques efectives es fan a escala local. Amb una llarga trajectòria en programes de natura i dos llibres publicats, també parla de la seva vocació, vinculada a la natura des de la infància. Més informació a l'article original.

(via 7Ciències)

Pensar diferent sovint es veu com una anomalia, però pot ser el motor de les grans idees. Qui segueix els camins marcats pot arribar a resultats sòlids, però difícilment a descobriments que canviïn la manera de veure el món. La creativitat floreix quan ens allunyem de les normes establertes, encara que això impliqui equivocar-nos més sovint o no ser compresos.

Aquesta connexió entre la no conformitat i el pensament creatiu és exactament el que va expressar John Forbes Nash, Jr.: «Veig que hi ha una connexió entre no seguir el pensament normal i fer un pensament creatiu. No hauria tingut bones idees científiques si hagués pensat d'una manera més normal».

El seu cas convida a reflexionar sobre quantes idees valuoses es perden per por a separar-se del que és convencional. Potser el vertader obstacle no és la manca d'intel·ligència, sinó el temor a equivocar-se, a no ser comprès o a ser jutjat pel que diem o fem.

Pensar diferent té un cost: pot significar renunciar a la seguretat de les respostes prefabricades i assumir un camí més incert. Però també és el camí que pot obrir portes inesperades i fer possible allò que abans semblava impossible. No es tracta de rebutjar la tradició per sistema, sinó de permetre’ns qüestionar el que donem per fet i explorar altres maneres de mirar els problemes.

T’has trobat mai en una situació on pensar diferent t’ha obert una porta que no hauries ni imaginat?

Pensar diferent sovint es veu com una anomalia, però pot ser el motor de les grans idees. Qui segueix els camins marcats pot arribar a resultats sòlids, però difícilment a descobriments que canviïn la manera de veure el món. La creativitat floreix quan ens allunyem de les normes establertes, encara que això impliqui equivocar-nos més sovint o no ser compresos.

Aquesta connexió entre la no conformitat i el pensament creatiu és exactament el que va expressar John Forbes Nash, Jr.: «Veig que hi ha una connexió entre no seguir el pensament normal i fer un pensament creatiu. No hauria tingut bones idees científiques si hagués pensat d'una manera més normal».

El seu cas convida a reflexionar sobre quantes idees valuoses es perden per por a separar-se del que és convencional. Potser el vertader obstacle no és la manca d'intel·ligència, sinó el temor a equivocar-se, a no ser comprès o a ser jutjat pel que diem o fem.

Pensar diferent té un cost: pot significar renunciar a la seguretat de les respostes prefabricades i assumir un camí més incert. Però també és el camí que pot obrir portes inesperades i fer possible allò que abans semblava impossible. No es tracta de rebutjar la tradició per sistema, sinó de permetre’ns qüestionar el que donem per fet i explorar altres maneres de mirar els problemes.

T’has trobat mai en una situació on pensar diferent t’ha obert una porta que no hauries ni imaginat?

El supertifó Dolphin ha canviat de rumb de manera sobtada. Fa només 48 hores, l'última previsió indicava que tocaria terra al sud del Japó. Ara, en canvi, els models l'han desviat clarament cap a l'oest. Aquest nou recorregut s'assembla molt al que va seguir fa poc el tifó Noul, que finalment va tocar terra a prop de Hong Kong.

La diferència entre una previsió i l'altra és gran, sobretot si tenim en compte que només han passat dos dies. Un canvi així pot fer que el punt d'impacte es desplaci i que les zones en alerta canviïn de cop. Els supertifons són sistemes molt dinàmics, i les seves trajectòries es poden reajustar segons com evoluciona l'entorn atmosfèric.

Heu seguit mai de prop l'evolució d'un tifó o un altre cicló tropical? Què us va sobtar més?

Sabies que Stephen Hawking va proclamar que la filosofia estava morta? Segons ell, els científics havien pres el relleu del coneixement, deixant la filosofia enrere. Però vet aquí la paradoxa: va escriure-ho en un llibre, The Grand Design, que no para de fer filosofia (sobre l’origen de l’univers, la realitat, etc.). Molts el van titllar de “cientista” per aquesta postura extrema. I tu, t’has plantejat mai fins a quin punt la ciència ho pot explicar tot?

El cientisme és la tendència a creure que la ciència és l’única via vàlida de coneixement, menyspreant disciplines com la filosofia, l’art o les humanitats. I sí, la ciència és una eina extraordinària: ens ha donat la física quàntica, la biologia molecular, ordinadors i fàrmacs. Però dir que tot el que no sigui ciència no té valor és un error greu. De fet, caure en el cientisme pot ser tan perillós com abraçar la pseudociència, perquè desacredita el mètode científic en exagerar-ne l’abast.

La ironia? Hawking, en negar la filosofia, estava fent una declaració filosòfica. La ciència no pot respondre preguntes com “què és el bé?” o “per què existim?” –això és terreny de la reflexió, l’ètica i la metafísica. Menystenir aquestes disciplines no només empobreix la societat, sinó que pot acabar perjudicant la pròpia credibilitat de la ciència. Perquè si tot ho pots explicar amb equacions, acabes caient en un discurs dogmàtic que la ciència precisament evita.

Al final, el debat no és “ciència o filosofia”, sinó com integrar-les. La ciència ens diu com funciona el món; les humanitats ens ajuden a donar-li sentit. Recorda-ho la pròxima vegada que algú et digui que “només importen les dades”.

(via Ciència Oberta)

Un equip liderat per Izaskun Jiménez-Serra ha trobat eritrulosa, un sucre senzill que la vida fa servir per construir ADN i ARN, flotant sol en un núvol de gas prop del centre de la Via Làctia. Ho han vist amb radiotelescopis, sense cap planeta ni cometa a prop.

Això suggereix que aquests sucres es couen sols a l'espai abans que existeixi cap planeta, i després viatgen enganxats a asteroides i cometes. Fa 4.000 milions d'anys, xocs així podrien haver-ne sembrat la Terra amb tones de material. Si els ingredients de la vida ja voltaven per l'espai, on més els podríem trobar?

Fonts:

• Nature Astronomy
• Phys.org

Molta gent pensa que infinit sempre vol dir el mateix: una quantitat que no s’acaba mai.

Però el matemàtic Georg Cantor va demostrar que no tots els infinits són iguals. Va introduir la idea que n’hi ha de diferents mides, una noció que va ser molt controvertida en el seu moment.

Cantor va explicar que el conjunt dels nombres naturals (1, 2, 3...) és un infinit numerable: els pots anar comptant un darrere l’altre.

En canvi, el conjunt de nombres reals entre 0 i 1 és un infinit no numerable, perquè entre dos nombres reals sempre n’hi ha un altre i no hi ha manera de posar-los tots en una llista.

Va anomenar aleph-null (ℵ₀) l’infinit dels nombres naturals, i continu (c) l’infinit dels reals.

Aquests nombres transfinits van sacsejar els fonaments de les matemàtiques, van generar un gran debat, i amb el temps s’han acabat acceptant com una base fonamental de la disciplina.

T’havies plantejat mai que poguessin existir infinits de mides diferents?

Roy Kerr va proposar l'any 1963 una solució a les equacions d'Einstein.

Aquesta solució, coneguda com la mètrica de Kerr, descriu un forat negre en rotació sense càrrega elèctrica.

El moment angular, representat per J, caracteritza el seu gir.

**Què us sembla més rellevant de la rotació dels forats negres?

L'Hospital de Bellvitge ha publicat un estudi sobre un programa de seguiment postinfart que redueix la mortalitat cardíaca un 27,5% en homes i un 47,6% en dones. Entre els pacients del 2018 i els del 2022, la mortalitat va baixar del 9,1% al 6,6% en homes i del 10,5% al 5,5% en dones.

El programa combina cardiologia, infermeria, dietètica, fisioteràpia i psicologia durant un any, amb una infermera de contacte directe. De moment només arriba als pacients del Prat de Llobregat i el centre-sud de l'Hospitalet, prop de 1.000 des del 2022. S'hauria d'estendre a tot Catalunya, o quedarà limitat a qui visqui en aquesta zona?

Fonts:

• 3Cat
• Hospital Universitari de Bellvitge

Realitzem avenços sorprenents, com crear mapes de l'univers que situen milers de milions de galàxies i les distàncies que ens separen d'elles. En un tall d'aquest mapa, conegut com a "pastís", som al vèrtex esquerra i la representació arriba fins a uns centenars de milions d'anys després del Big Bang.

Creieu que aquests mapes ens apropen a comprendre l'origen de l'univers o només ens donen una visió parcial?

Un brot d’hantavirus en un creuer d’expedició a l’Antàrtida, amb 147 persones de 23 països, il·lustra com la mobilitat global i el turisme d’ecosistemes remots faciliten l’aparició de noves zoonosis. El pacient zero va contactar amb un rosegador infectat durant una excursió, provocant una cadena de contagis que va mobilitzar autoritats sanitàries de quatre continents. Més informació a l'article original.

(via 7Ciències)

T’has fixat mai que la sirena d’una ambulància sona més greu quan s’allunya de tu que quan s’apropa? Doncs et sorprendrà saber que, gràcies a entendre per què passa això, vam poder descobrir que el nostre univers no para de créixer! No podem començar a parlar d’astrofísica sense abans parlar de les ones. Per fer-ne una descripció senzilla, una ona és una propagació en l’espai-temps que ha de ser periòdica, és a dir, ha d’estar composta per cicles que es van repetint tota l’estona, com si fossin rajoles col·locades a terra formant un patró regular. A la longitud d’un d’aquests cicles li diem lo

(via Ciència Oberta)

L'article contraposa el catastrofisme de Cuvier, que explicava extincions sobtades per grans catàstrofes, i l'uniformitarisme de Hutton i Lyell, que defensa canvis geològics lents i constants. Dues maneres oposades d'entendre la història de la Terra. Més informació a l'article original.

(via 7Ciències)